Universcat.eu
Manuel López .Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació. (Universitat Autònoma de Barcelona)
BARCELONA
Observatori del Periodisme en Internet (OPEI/UAB)
Grup de recerca reconegut de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investiga desenvolupament d'estratègies a Internet i aplicació de noves eines. Extingit el 2017.
Projectes:
Investigació: Les fonts del periodisme comarcal i local (premi Fundació Premsa Comarcal i local)
CRISI BRUTAL A EL PAIS AL CRITICAR L’ACTUAL PRESIDENT A L’ANTERIOR EQUIP ECONÒMIC
Els periodistes sempre hem pensat que els diaris els fem nosaltres, però que la direcció la porten les empreses. Però hi ha dos exemples de mitjans espanyols que han tingut periodistes com a editors-empresaris. Un és el diari Segre, de Lleida, governat periodística i empresarialment per Joan Cal.
L’altre ha estat Juan Luís Cebrián, dirigint un diari, EL PAIS, i empresa, PRISA, durant una pila d’anys.
Però sembla que Cebrián no va fer les coses tan bé com caldria, ¡a més de portar el diari cap a la dreta!
L’actual president de PRISA, -grup editor d'El País, entre altres productes- el francès Joseph Oughourlian ha acusat l'anterior direcció empresarial de mala gestió. Això és el que va dir en el Congrés de Periodisme d'Osca, en la primera setmana de novembre. Segons aquest diari , "El financer francès va explicar durant la xerrada que, a la seva arribada a PRISA, va trobar una companyia “supermal gestionada o no gestionada en els últims 13 anys, en mans dels seus creditors especialment i de gent que no sabia de gestió”.
“Les finances han d'estar al servei d'un pla i portem en canvi 13 anys treballant al servei dels creditors”, va afegir.
Aquestes afirmacions són greus des del moment en què les pronuncia el president vigent, i que podria portar a actuar de manera judicial, o administrativa contra l'anterior direcció de l'empresa, especialment dirigida per Juan Luís Cebrián durant molts anys. Això es podria fer a través d’una denúncia formal o per una auditoria de gestió.
També en Joseph Oughourlian va acusar a l’anterior direcció editorial d’haver portat el diari cap a la dreta: “D’un mitjà de centreesquerra ens havíem convertit en un mitjà de dretes, la qual cosa era un sense sentit absolut i era una traïció als nostres lectors”.
Cal apuntar que l’entrada de la nova directora, la Pepa Bueno, una persona afí al PSOE, es comentada pel president de PRISA així: [el nomenament de Pepa] “es fer una petita revolució dins de casa nostra, tornar als orígens, es posar-li al diari una cara i una veu”. ¡Quina bufetada a l’anterior direcció!
Els mitjans i els comentaristes no s'han pronunciat sobre aquestes paraules tan acusatòries i greus, potser per allò que gos no menja carn de gos.
Juan Luis Cebrián Echarri és un periodista, escriptor i empresari espanyol. Va ser director-fundador del diari El País, que va dirigir des de 1976 fins a novembre de 1988. Des del 19 de desembre de 1996 és acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola. En 2018 va deixar la presidència del Grup PRISA en mans de Manuel Polanco. Cebrián va deixar tots els seus càrrecs executius en PRISA el 21 de maig de 2018.
La Presidència d'El País va quedar en mans de Manuel Mirat, i Cebrián va ser nomenat President d'Honor de de El País. Cebrián ha estat considerat per diversos mitjans internacionals com un dels deu espanyols més influents a Espanya i Amèrica Llatina durant 43 anys. És l'únic acadèmic hispà membre del Club Bilderberg i l'únic membre de llengua espanyola amb funcions executives en aquesta organització.
EL PERIODISME ESPANYOL I EL SILENCI
SOBRE LA GUERRA DEL SAHARA,
UNA QÜESTIÓ DE DROGUES?
(versió en català)
Barcelona (Manuel López) Un silenci plana sobre el periodisme a Espanya: el del conflicte al Sahara Occidental, que fins el 1975 va ser província hispana i que va passar a mans marroquíes gràcies a la crisi per la mort de Franco i a la ben jugada Marxa Verda. L’exèrcit franquista no va voler enfrontar-se a milers de civils i el darrer govern del dictador va optar per transferir l’administració del territori al Marroc i Mauritania, que poc desprès va deixar el territori en mans del primer.
Ara, al 2021, hi ha guerra prop de casa nostra. En el seu informe al Consell General de les Nacions Unides (NNUU), Antonio Guterres, el seu secretari general, va informar que des de principis del 2020 s’han produït 1100 bombardejos a la zona. Cada dia les forces del Polisario ( Frente Popular de Liberación de Saguía el-Hamra y Río deOro) llençant míssils o coets per damunt de l’anomenat Mur de la Vergonya. Es tracta d’uns 1200 quilòmetres de trinxeres de fins a cinc anelles defensives que ha creat Marroc, ajudat pels Estats Units i per França, per detenir als sahrauís i impedir atacs com els que van fer que el 1975 fins el 1981 hi hagués una guerra declarada amb milers de morts i presoners.
La certificació que ha fet Antonio Guterres dels bombardejos no ha estat mai recollida pels diaris espanyols. Tampoc pels catalans.
Fa pocs mesos li vaig preguntar a Jordi Juan, director de La Vanguardia, amb qui tinc relació des de que varem treballar junts a El Periódico, perquè el seu diari no parlava d’aquesta guerra. La seva resposta va ser: “Quina guerra, jo no la he vist a La Vanguardia”. Encara conservo el seu e-mail.
El silenci dels periodistes de casa nostra resulta incongruent si tenim en compte que l’opinió pública espanyola ha mostrat, any darrera any, la seva estima i consideració de la lluita dels sahrauís.
Durant aquests decennis d’anys, milers de sahrauís han vingut a Espanya per anar els hospitals, per treballar o han enviat els seus nens i nenes per passar els estius amb famílies d’acollida. S’han establert molts lligams gairebé familiars i l’ajuda del poble espanyol a aquells africans ha estat molt necessària per poder viure en els camps de refugiats enmig del desert.
Això ho hem pogut comprovar professors i estudiants de la UAB que hem fet fins a tres expedicions per estudiar les condicions de vida en aquells territoris erms.
Fa poc, el 19 de juny, es va fer una gran manifestació a Madrid en favor del Polisario.
Es van manifestar milers de persones, segons els diaris Público i La Vanguardia, però poques informacions més podem detectar a la resta de la premsa escrita i digital, encara que aquesta sí que se n’ocupa més del conflicte, especialment la que és més propera a posicions d’esquerres.
Es curiós que no hi hagi contínues informacions d’aquesta guerra que la tenim a les nostres fronteres. Alguna cosa està passant.
Marroc no és un país molt industrialitzat. Ni tampoc té petroli. Ni gas. Té turisme, però insuficient com per mantenir la seva economia. Exporta per valor de 27.000 milions de dòlars, el 24% del seu PIB. Res més, ¿ o si?
Segons la oficina de les NNUU que controla el volum de drota el món, la United Nations Office and Drug and Crime (UNODC), Marroc produeix 35.000 tones de cànnabis. Això genera 240.000 milions de dòlars. És a dir, 8 vegades més que les seves exportacions legals. La font intermèdia és Alí Brahim Mohamed, a través del blog No te olvides del Sahara. És un blog en mans del Polisario, tot s’ha de dir, però la font inicial és prou consistent, les NNUU.
Però, com s’ho fa el país governat amb ma de ferro per Mohamed VI per transferir tanta droga a la resta del món?
Marroc no té fronteres fàcils, no és un país porós. Pel sud té Mauritania i el conflicte amb el Polisario. Pel nord, la frontera amb Espanya, plena de les nomenades “concertines”. A l’est, Argèlia, qui acaba de trencar relacions diplomàtiques amb ell.
Alguna manera ha de tenir Marroc per passar tant de cànnabis a Europa. I aquí es on podem parlar de complicitats. Complicitats a tots els nivells.
A Marraqueix el Marroc té diversos hotels de superluxe. Un d’ells és La Mamonia. Per ell van desfilant des de caps d’estat fins a ministres, autoritats de diverses organismes internacionals, empresaris i... periodistes.
Marroc ha anat teixint una xarxa de complicitats, per no dir una xarxa de socis, que ha fet que ningú posi al país en quarantena per la seva alta capacitat de produir drogues. 240.000 milions de dòlars és un bon negoci per a bancs, fons financers i empreses.
¿Té alguna cosa a veure el silenci de moltes de les empreses periodístiques espanyoles amb el negoci de la droga o amb la gent que se n’aprofita d’ell?
(Poc després d'escriure aquest article un numbrós grup de periodistes espanyols i d'altres paisos van visitar la zona afectada en una expedició organitzada pel Polisario, encara que els avions se'ls havia de pagar cada mitjà. Sorprenenment RTVE no va enviar a cap periodista.)
REFLEXIONES SOBRE LOS GRADOS DE TRES AÑOS
El ministerio de Universidades, en el está al frente Manuel Castells, está replanteando las carreras universitarias de tres años. Esos grados han de ser complementados con otros de postgrado y/o de masters.
Inconvenientes: Todo parece indicar que con tres años los estudiantes salen poco preparados para asumir un rol en la sociedad. De ahí que se les haya propuesto, en los gobiernos del PP, que prolonguen sus estudios con otros de pago, bien postgrados, bien masters. Naturalmente ese es un filtro clasista: el estudiante que no tenga el dinero ni oportunidades para conseguirlo saldrá de la universidad con sólo un grado "pobre". Sus compañeros "ricos" seguirán estudiando y haciendo méritos académicos.
Estamos, pues, ante una lucha entre saber y poder. Entre formarse a fondo o formarse a medias. Todo ha quedado, hasta ahora, pendiente de las becas. Pero estas han sido un instrumento burocrático que no ha funcionado del todo bien. Mientras que los alumnos ricos saltaban a los postgrados sin inconvenientes, los pobres tenían que esperar el maná de una beca. Como que no hay suficientes, una buena proporción de estudiantes se quedan a mitad de camino. Eso no es lo que dice la constitución, pero sí lo indican las leyes del libre mercado y del capitalismo.
MANUEL CASTELLS, NUEVO MINISTRO EN EL GOBIERNO DE IZQUIERDAS DE ESPAÑA
La entrevista que le hicimos el 28.10.2011
Barcelona.-- En octubre de 2011 entrevistamos a Manuel Castells, catedràtico internacional, para la televisión de Gràcia, GRACIAMON.CAT. Hoy la reponemos para demostrar la valía de este profesor y su entrega a la sociedad.
LOS PERIODISTAS QUE HACEN PUBLICIDAD, MOSTRADOS A TRAVÉS DE SUS ANUNCIOS
He aquí un video en el que se demuestra la participación de conocidos periodistas en anuncios comerciales
Conferencia en el Consejo Audiovisual de Andalucía
Video de la conferencia en el Consejo Audiovisual de Andalucía
Sala de conferencias del CAA
video sobre los periodistas que hacen publicidad
"LA ÉTICA Y LOS PERIODISTAS QUE HACEN PUBLICIDAD", UN NOU LLIBRE DE MANUEL LÓPEZ
Barcelona.-- Ha aparegut el nou llibre de Manuel López, es tracta de "La ética y los periodistas que hacen publicidd", en castellà (paper i digital) i en català (digital). Es tracta d'un treball d'investigació desenvolupat al llarg de 2 anys que aprofundeix en un dels temes tabú del periodista hispà: ¿perquè els periodistes d'elit d'Espanya es treuem suculents sobresous anunciat sopicaldos i bancs?
En l'obra es fa una descripció analítica dels diferents codis ètics, descubrint que cap d'ells -tant espanyols com internacionals- prohibeixen barrejar els conceptes de periodisme i de publicitat i propaganda.
Desprès d'analitzar els codis, es fa referència al què ja s'ha publicat i s'explica la metodologia, l'univers, el període analitzat i les paraules i conceptes emprats.
L'obra es presentarà a diferents llocs de Barcelona i Madrid entre els mesos de juliol, setembre, octubre i novembre.
Es pot comprar directament a l'editorial Carena o a qualsevol gran distribuidor: La Casa del Llibre, Amazón, FNAC, etc.
El Llibre a EL PERIODICO.
El periodista Ferran Monegal ha estat molt amable al referenciar el nostre llibre en una crònica que us convidem a llegir:
El "petit" MACBA genera una expo col·lectiva entre onírica i transversalment tecnològica-futurista
Per Manel López.- Els capos del MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barna) no van entrar ahir a plorar per la manca d'espai que tenen i que per això reivindiquen una església propera. Presentaven una expo col·lectiva -Al descobert o d'amagat- i davant de molts artistes i convidats no van gosar treure el tema.
(foto: Iaios apedregant un edifici abandonat)
Hom veient l'edifici de Richard Meier s'adona que els "autoritas" d'aquella època van concedir més importáncia a l'embolcall que al contingut, i la prova és el gran buit generat per les rampes d'accés. Un espai de tipus zero -no espai- que ara vindria molt bé per treballar l'art contemporani i post-contemporani.
Deixant de banda el debat, la nova expo -així li diuen ells- ens ofereix una bona oferta d'atractius i/o suggeridors espais on captem visions tecno-oníriques de diferents autors que han acceptat la proposta de Raqs Nedua Collective per fer somnis amb la realitat, basant-se en el tecnoart.
¿Recomanable?, sí, però a condició de que t'hi estiguis tot un matí o una tarda per poder satisfer la necessitat d'omplir-te, i satisfer-te, amb la múltiple mostra.
(foto: presentació d'un treball multifraccionat)
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Autobiografía de Juan Luís Cebrián: crítica a la obra de un "paleto"
Comentamos la obra del que fuera director de El País, una autobiografía imaginativa, pomposa, digna de un advenedizo.
-------------------------------------------------------
Manuel Castells, conferència magistral sobre noves tecnologies
Enric Ribera: bases para hacer negocio en internet con webs de servicios
Banyuls sur Mer (Francia).- A Enric Ribera i Gabandé no le ha costado nada pasar de editar revistas en papel a hacerlo en Internet. Bueno, en realidad sí que le ha costado, pero lo ha hecho, junto a su esposa Pilar, y ahora los traemos a Universcat como un buen ejemplo de acción-reacción ante el cambio tecnológico. La entrevista es en castellano para que pueda ser aprovechada por nuestros estudiantes latinoamericanos.
Y aquí su e-maïl para posibles contactos o ampliación de información: (riberaenric@telefonica,net)
BARCELONA CULTURA
Senzilla exposició de la poderosa Caixafòrum
Barcelona.- No s'ha gastat gaire Caixabank en l'actual exposició al recinte de Montjuïc: seixanta obres sobre l'expressionisme i el seu context creatiu... però sense obres de Dalí o Miró. Malgrat tot, paga la pena visitar-la.
__________________
Videos propis
Marc Almodòvar, la actualitat a Egipte en iniciar 2013
Mas de Xaxàs: actualidad en el Norte deÁfrica
Policia y periodistas: habla el conseller catalan de interior
Ángel Rodríguez: una propuesta desde la UAB para dinamizar la pesca
Video: Fernández Hermana i la projecció d'internet
Video: la oralidad, base de la comunicación en los países árabes
Video: El periodismo en Marruecos y Argelia, por Ferran Sales
Vídeo: El periodismo en Túnez y Líbia, por Xavier Mas de Xaxàs
Video: el periodismo en Egipto, por Marc Almodovar
Curs de Postgrau en Periodisme Temàtic i de Proximitats
Master de Comunicació de la Universitat Jaume I
Postgrado en Infografía Multimedia, Informativa y Documental
Taller d'Estudis de la situació al Sahara Occidental (edic. 2012)
Especial: Curs de guionatge introductori al videoperiodisme en Internet
Crònica del matí del 21-D
Des de Telepirineus estem experimentant en video, com vem fer a Gràciamon.cat. Ara inserim un video del matí del 21-D, desmentint les versions de molts mitjans de que van ser unes hores de violència.
----------------------------
¿Com s'adapten els MCM locals de Sants i Montjuïc?
investigació de Johany Limpias
Nou llibre de la UAB: "Escribir para la red"
(amb capítol especial sobre TVIP de M.López)
Materials del curs Postgrau Periodisme Local, comarcal i social
2014-15
-----------------------------
Ajuts de la Gencat i Diputació de Barna per a mitjans locals
------------------------------
La UAB als Pirineus
del 8 al 9 de juny
-----------------
Tallers, Postgraus i Masters
Màster Universitat Jaume I Ppoint///Lectures)
MIM (Máster Intermediación Mediterránea)(entry)
Curs de fotoperiodisme al Centre Cívic Bruguerra-Coll (Video del curs de fotoperiodisme)
Curs de Videoperiodisme per a internet
Places per col·laborar en TV a internet
Webs de les activitats
Estudiants de la UAB al Sahara amb el departament de Periodisme
La UAB forma futurs periodistes
2014 Segona expedició a Israel i Palestina
Videos i cròniques als blogs dels estudiants
2013 La UAB ha estat a Israel i Palestina
cròniques, vídeos, fotos i textos d'un
entrevistes amb israelís, palestins, periodistes i gent del carrer
els blogs:
Obras de Manuel López
LIBROS
“Un periodisme alternatiu i autogestionari: la premsa de Barris a Barcelona (1968-1979)”; Diputació de Barcelona/ Col.legi de Periodistes de Catalunya; Barcelona, 1994.
“Cómo se fabrican las noticias” Edición ampliada; Paidós Ediciones; Barcelona. Primera Edición en 1995. Segunda edición en 2004.
“Nuevas competencias para la prensa del siglo XXI” , Editorial Paidós; Barcelona: 2004.
"Les fonts informatives en el periodisme de proximitat", OPEI-UAB. Generalitat de Catalunya. Premio de Investigación de la ACPC. 2009.
CAPITULOS
“Los géneros dialógicos”, en “Manual de Redacción Ciberperiodística”, Editorial Ariel; Barcelona: 2004. Autores: Javier Díaz Noci y Ramón Salanova.
“Las mentiras de una guerra”
Artículo: "Los pacifistas como enojosos protagonistas", bajo el seudònimo de "Víctor Malope". Páginas 144 a 154). Deriva Editorial; Barcelona, 1991
“Aportaciones de la investigación periodística: la repercusión social de la metodología empleada en el periodismo de investigación” en “La divulgación del conocimiento en la sociedad de la información”. Escola G. De Administración Púbklica, Santiago: 2003.
"Incorporación de nuevos estamentos profesionales en la toma de decisiones periodísticas con la incorporación de las nuevas tecnologías". En "Las tecnologías periodísticas: desde el ayer al mañana". Sociedad Española de Periodística. Sevilla, 2002.
.
